Espeleologia

Si l’entorn que ens rodeja a Serra és únic, no menys atractiu és el subsòl de la Serra Calderona. Més de 50 cavitats subterrànies, coves i avencs, es troben distribuïdes per tot el terme municipal de Serra. Hi ha de moltes dimensions, tipus i varietat de formes, però totes formen l’ecosistema subterrani on habiten diferents tipus d’animals, des de les rates penades fins a insectes, aràcnids i crustacis adaptats a les extremes condicions del medi subterrani: foscor absoluta, temperatura quasi constant i elevat grau d’humitat. A més  de les cavitats naturals, hi ha també cavitats artificials: mines i minats d’aigua.

Les coves de Serra van ser pioneres en el naixement de l’espeleologia valenciana, i no és d’extranyar perquè a Serra es troba la cova més gran de la Serra Calderona i una de les majors, en recorregut, de la província de València, amb quasi dos quilòmetres. També tenim la cavitat més profunda de la Serra Calderona: l’avenc del Muladar, que sobrepassa els 137 metres de profunditat. 

Les coves més representatives són:

Cova Soterranya

Situació: es troba situada a la zona de Portaceli. El seu accés es fa per la pista forestal que naix en l’encreuament de les carreteres CV-331 i CV-328. S’ha de continuar per la pista forestal i seguir les indicacions direcció font de l’Abella. Junt a una corral derruït, a mà dreta, hi ha un xicotet barranc pel qual transcorre paral·lel una senda forestal. Quan es retroben a l’est, al cim d’un xicotet tossal s’obrin les boques.

Entrada: Presenta 8 boques a l’exterior agrupades al voltant d’una torca, excepcte una d’elles.

Espeleometria: Recorregut 1.810 metres. Profunditat 100 metres. Actualment és la segon cavitat amb major recorregut de la Comunitat Valenciana. Es pot entrar amb llanterna o frontal, sense equip, solament fins a la primera sala, la resta fa falta equip especialitzat per a la pràctica de l’espeologia. 

Destaca per albergar importants colònies de rates penades en perill d’extinció, per la qual cosa, l’accés a la mateixa està prohibit durant certes èpoques de l’any. A l’interior de la cova es va trobar un escarabat únic al món el “Microtyphllus Infernalis”.  La cova Soterranya fou refugi de lladres, i també conten  que després de la Guerra Civil s’hi amagaren uns maquis que mai va poder trobar la Guàrdia Civil.

K-28

Situació: La cova es troba a la carretera CV-310, poc després de passar el molló del quilòmetre 28, a l’esquerra de la carretera en direcció a Torres Torres.

Entrada: Boca principal de 1.2 per 4 metres. Té una xicoteta pendent que finalitza a un avenc de 7 metres.

Espeleometria: Recorregut 200 metres. Profunditat 35 metres. Solament es pot entrar amb equip especialitzat per a la pràctica de l’espeleologia.

Cova de l’alt del Pi o de les Aranyes

Situació: A la vessant SE de la muntanya de l’alt del Pi i a escassos metres de la pista forestal que puja al cim.

Entrada: Boca rectangular d’un metre que dóna pas a una galeria lleugerament descendent de 20 metres. 

Espeleometria: Recorregut 130 metres. Profunditat 53 metres. Solament es pot entrar amb equip especialitzat per a la pràctica de l’espeleologia.

Mina de Plata

Situació: En la muntanya de Rebalsadors, a 0,5 quilòmetres de la cova de Rebalsadors.

Entrada: Boca de 5 x 3 metres que dóna pas a un seguit de galeries en direcció Est.

Espeleometria: Recorregut 105 metres. Les galeries tenen sentit horitzontal, l’amplària i l’altura oscil·len entre els 2 i 3 metres. Es tracta d’una antiga mina de galena, un espècie de sulfur de plom amb quantitats variables d’impureses, i amb contingut de plata que pot arribar a l’1 per cent. Solament es pot entrar amb equip especialitzat per a la pràctica de l’espeleologia.

Cova de Rebalsadors

Situació: En les proximitats del cim de Rebalsadors.

Entrada: La seua entrada dóna lloc a una cavitat de reduïdes dimensions.

Espeleomteria: Recorregut de 60 m i profunditat de 36 metres. Solament es pot entrar amb equip especialitzat per a la pràctica de l’espeleologia.

Avenc del Pla de les Llomes

Situació: En la carretera de Serra a Barraix, CV-334, a uns 40 metres a la dreta, després de passar els nius de metralladora de la Guerra Civil.

Entrada: boca de 2 x 1 metres que dóna pas a un avenc d’11 metres.

Espeleometria: Recorregut 220 metres, profunditat 42 metres. Solament es pot entrar amb equip especialitzat per a la pràctica de l’espeleologia.

Avenc del Muladar

Situació: L’avenc del  Muladar es troba a la part alta del barranc del Muladar. En la vessant Est del tossal del Campillo a uns 382 metres d’altitud. Esta cavitat és la més profunda de la Serra Calderona.

Entrada: La boca de l’avenc dóna lloc a una xicoteta estada en la qual apareix la capçalera d’un punt en el que comença el descens. 

Espeleometria: Recorregut 250 m. Profundintat 137,5m.Recorregut vertical total:368m. 

Es tracta d’una fractura d’orientació Nord-Sud d’un tamany descomunal comparat amb la resta de coves i avencs  de la serra. Esta cavitat va ser desobstruïda, explorada i topografiada per Policarp Garay, Eduard Picó, Juan Carlos Alegre i Vicent Esteve durant els anys 2005 a 2008. Solament es pot entrar amb equip especialitzat per a la pràctica de l’espeleologia.

Coveta d’Inés 

Situació: Al cim de la muntanya coneguda com el rodeno  de Santa Agnés, en les proximitats de la Cartoixa de Portaceli i a 492 metres d’altititud. 

Entrada: Boca de 1.5 x 0.5 metres que dóna pas a una cavitat de reduïdes dimensions.

La cavitat pren el nom de l’anacoreta Inés Pedrós, que va náixer el 23 de juny de 1388  a la veïna localitat de Moncada (Horta Nord). Conta la història que Inés era una xiqueta molt devota, que veia al Jesuset a la sagrada forma durant la consagració. La família d’Inés volia casar-la, en contra dels seus desitjos, amb un jove de la localitat. Ella però volia consagrar la seua vida a Déu. La jove, amb 15 anys, va fugir de casa vestida d’home i va ingressar a la Cartoixa de Portaceli. Allí va treballar durant un temps a les hortes del cenobi. Descoberta la seua identitat de gènere durant una confessió, va ser expulsada del monestir i li se va permetre viure a  una cova propera. Des d’allí cuidava dels ramats i tanmateix podia dur una vida eremítica, de silenci i oració. De la primitiva cova, va passar a l’actual, en la qual va viure durant vint anys, fins a la seua mort el 25 de juny de 1428.

Conten els pastors de l’època que la nit en què va morir la venerable Inés i la següent fins que va ser trobat el cos sense vida, van veure com una llengua de foc baixava des del cel, fins a la cova on vivia el que creien pastor del convent. El cos d’Inés va ser traslladat fins a la Cartoixa per soterrar-lo. Durant la preparació del cos per al soterrar, va ser descoberta la seua identitat com la de la xiqueta de Moncada que veia al Jesuset a les formes consagrades. Conta la història que la campana del convent no va parar de repicar ella sola durant les exèquies fins trencar-se. La campana va haver de refundir-se hi encara hi perdura amb el nom d’Inés a la Cartoixa. El cos d’Inés va ser vetllat a l’església de la Cartoixa, i diuen que qui va tocar les seus despulles, va quedar sanat de les enfermetats que tenia.

El seu lloc d’enterrament, baix la taula de l’altar de la capella de la Comunió, i la mateixa cova prompte es van convertir en un centre de peregrinació i veneració popular durant tres segles. Arribà un moment però, en què les grans afluències de gent eren tan grans que els cartoixans van veure amenaçada el silenci i la soledat a la que obliga la regla de Sant Bru. Així van decidir traslladar el cos d’Inés fins al cementiri i les seus despulles acabaren confoses amb la de la resta de monjos.  La cavitat hui en dia és encara visitada per monjos i creients. Conté al seu interior una espècie d’altar amb tot tipus d’objectes. 

Per a més informació sobre la pràctica d’aquest esport:

https://clubcastelldeserra.blogspot.com.es/

Coveta d'Inés - Foto de Álex Juárez
Close Menu