Patrimoni

Castell de Serra

Construcció del segle VIII-IX, es troba situat en la muntanya del mateix nom a 536 metres d’altitud, prop de la població. El Castell pertanyia al sistema defensiu del nord de València i la seua localització és la típica dels castells d’època àrab: situat sobre un cim que domina tant la vall del Túria com l’accés a la Serra Calderona.

El Castell és una fortalesa que té una planta de 600 metres quadrats. Es conserva una torre de planta quadrada a l’extrem nord-est, dos llenços de muralla emmerletada que conflueix amb aquella i un aljup. Queden restes d’una segona torre, situada al nord-oest, més xicoteta que l’anterior, així com fragments dels murs perimetrals i vestigis de l’arrancada d’eixos murs que permeten recompondre la irregular planta del Castell.

La seua altitut permet l’observació de part del litoral valencià, les comarques de l’Horta i la Serra Calderona. Està declarat Bé d’Interés Cultural.

Vistes generals Castell de Serra
Castell

Torre del senyor

Construcció del segle IX, d’origen islàmic. Es troba dins del municipi al carrer Cantó de la Torre. Va formar part del sistema defensiu del castell; però amb el pas del temps va quedar incrustrada dins de la casa palau del senyor de la Vila. El perfil és lleugerament trapezoidal amb xicotets vuits i merlets com acabament. Tot i els més de mil anys que han transcorregut des de la seua construcció, els murs de la Torre es troben en bon estat. La Torre ha resistit el pas dels segles i la construcció de vivendes al seu voltant. Està declarada Bé d’Interés Cultural.

Torre del Senyor a Serra
Torre del Senyor

Torre de l’ermita

Torre sentinel·la d’origen islàmic del segle IX. Formava part del sistema de vigilància del Castell de Serra. Conserva la major part del del seu cos principal. És de planta quadrada, construïda amb murs de tapial de pedra amb morter de cal sobre basament de gran pedres. Presenta una obertura a uns dos metres de la base. Es troba al costat de l’ermita de Sant Josep i la Creu, al final del calvari. Ofereix bones vistes sobre la població. Està declarada Bé d’Interés Cultural.

Torre de Ria

Torre d’origen islàmic del s. VIII-IX. Element defensiu i de vigilància del desaparegut poble de Ria, ubicat en les immediacions de la torre. La torre de Ria és de planta quasi quadrada, construïda amb murs de pedra i tapial, coberta de morter de calç i originalment de color blanc, del qual encara es conserven restes. La construcció presenta una obertura per on s’accedeix al xicotet recinte. Està ubicada junt al camí de la font de l’Ombria.Està declarada Bé d’Interés Cultural.

Torre de Serra
Torre de Ria

Torre de Satarenya

Construcció d’origen islàmic dels segles VIII-IX. Va formar part del sistema d’alerta i vigia del castell i informava dels moviments que es produïen en la zona de Nàquera. És de planta quadarada, construïda sobre fàbrica de tapial de mamposteria, el s murs estan revestits amb una capa de morter de calç. L’entrada es trobava en la primera planta. Actualment està en runes i es conserva únicament la primera planta. S’accedix pel camí de les Vinyetes, per la pista forestal del Castell.Està declarada Bé d’Interés Cultural.

Calvari i ermita

El calvari de Serra, està situat en la part alta del nucli urbà. La seua privilegiada situació el fan únic i incomparable. Està format per avingudes de xiprers i elegants capelles blanques que imiten l’estil gòtic. Les capelles que representen el Via Crucis estan alineades entre els troncs dels xiprers, i de fons les parets de pedra seca, ribassos magistrals…. Sis dolces rampes seguides completen l’ascens al cim de la lloma on està l’ermita de Sant Josep i la Creu, i la

Torre de guaita de l’ermita. Va ser acabat de construir en 1893. És un Bé de Rellevància Local.

Coronant el calvari, es troba l’ermita de Sant Josep i la Creu, construcció senzilla que data de 1894. És una ermita menuda amb teulada a dos vessants, façana blanca i un faldó a l’àbsis.

Església de la Mare de Déu dels Àngels

L’església parrroquial és obra de l’arquitecte valencià Francisco Pechuán. Va ser acabada de construir en 1800 i és fruit de successives ampliacions. D’estil neoclàssic consta d’una sola nau, amb pilastres, arcs de mig punt i bòveda de mig canó en la nau central, braços del creuer i l’altar major. L’església està presidida per una imatge de la Mare de Déu dels Àngels als qui els serrans li professen gran devoció.

Campanari i Església de Serra
Esglèsia

Cartoixa de Portaceli

La cartoixa dePortaceli va ser el primer monestir de l’ordre religiosa de la Cartoixa fundat en terres valencianes en 1272. Portaceli es va alçar sobre les restes d’un xicotet poblat andalusí a la vall de Lullén que havia adquirit Andreu d’Albalat, confessor de Jaume I i fundador del monestir.

Aquest paratge de Serra era el lloc idoni per al retir espiritual i el silenci propi de la vida de l’ordre. Construït originàriament en estil gòtic, al llarg de la seua història es va reformar en funció dels estils arquitectònics de cada època: renaixemnt, manierisme, barroc i neoclàssic. Adosat a la Cartoixa hi perdura un aqüeducte gòtic del segle XV.

Portaceli va ser un centre d’influència política i religiosa de primer ordre. Dins dels seus murs es va traduir la primera bíblia al valencià per Bonifaci Ferrer, germà de Sant Vicent. Part del patrimoni de la cartoixa obra de Ribalta, Camaron i Planes, està dipositat, majoritàriament al Museu Sant Pius V de València.

Amb la desamortització de Mendizábal el 1835, el priorat es va dividir en tres masies, La Mayoralía, la Pobleta i la Torre i els seus béns van passar a mans particular. Els monjos cartoixans van tornar a ocupar Portaceli als anys 40 del segle passat. En 2006, el monestir va ser declarat Bé d’Interés Cultural amb la categoria de Monument. En l’actualitat, no es pot visitar.

Cartoixa Portaceli a Serra
Cartoixa de Portaceli

Llavador

El llavador dels Castellets o del “bario latino”, està situat a l’entrada del poble per la carretera CV-310 que ve des de València. És una construcció de 1938 i junt al llavador de la font, actualment desaparegut, era un dels punts de trobada i focus de sociabilització femenina. Allí s’acudia a fer la bugada, però era un lloc també per entaular i cultivar les relacions socials en un món pensat per als hòmens.

El llavador consisteix en una bassa rectangular i allargada que recollia l’aigua. L’entrada d’un fil continu d’aigua neta feia que esta es regenerara constantment de la brutícia i sabó de la superfície.

La construcció està formada per uns pilars de pedra que substenten un estructura de fusta, sobre la qual s’asenta una coberta de teula a dos vessants.

Llavador

Ventisquer de Rebalsadors

El Ventisquer del Rebalsadors es localitza a 785 m d’altitud, en la capçalera del barranc de la Nevera que drena la vessant Nord del cim Oest de la muntanya dels Rebalsadors. És de planta circular i té una capacitat aproximada de 1.100 m3. És una construcció de 1706.

El ventisquer es caracteriza per la absència de pou i la escassa profunditat que varia entre els 1,50 metres al Sud i els 3,50 del Nord. De 20 metres de diàmetre, el dipòsit no tenia coberta d’obra i es confeccionava anualment amb rames, lones, terra i pedres per protegir la neu de l’exterior.

Aquest ventisquer emplaçat estratègicament va poder tenir una relació molt directa amb la Cartoixa de Portaceli i proporcionar gel a les comarques properes i fins i tot a la ciutat de València. Seria utilitzat, segurament, fins a principis del s. XIX, quan es van exclaustrar els cartoixans dels monestirs. Està declarat Bé de Rellevància Local.

Close Menu